Sant Valentí, mes que ahir, peró menys que demà


Amor, em plau la teva veu tan fina i el teu mirar sorprès, interrogant, quan la tendra duresa de la sina m’endolceix la duresa de les mans.  

Em plau saber-te vora meu, quieta, i llegir-te en els llavis el desig, i veure’t tremolosa, insatisfeta, si malmet el silenci algun trepig.  

Perquè un gust nou, que encisa i que perdura, s’ha arrecerat al teu posat incert i ets picant com la fruita poc madura quan jugues amb els ulls a no ser pura amb els ulls tan intensament oberts.

Miquel Martí Pol